SUÏCIDI EMOCIONAL/SUICIDIO EMOCIONAL
The body content of your post goes here. To edit this text, click on it and delete this default text and start typing your own or paste your own from a different source.
A VECES ESCRIBO/ A VEGADES ESCRIC
UN SANT JORDI DIFERENT: Avui, Barcelona no es vestirà de pètals de roses ni farà olor de llibres nous. Avui, les Rambles no ens donarà la benvinguda a un Sant Jordi. Avui, no sortirem als carrers a estimar-nos, a somriure'ns, a confessar-nos algun secret que un dijous normal no ens diríem. Un 23 d'abril, que ha quedat pausat per un virus invisible i poderós, que ha arrossegat massa gent. El drac segueix pels carrers, i aquest 23 d'abril, no hi haurà princeses ni prínceps que el puguin matar, avui els herois no sortiran d'un conte, avui els herois i heroïnes són reals, i sortiran, un dia més als carrers sense por, perquè l'any que ve, aquest dia passi a l'oblit, i celebrem un Sant Jordi als carrers, abraçats, tocant-nos, rient. Tu i jo passejant per la ciutat, de la mà. Junts. Jo amb un llibre a la bossa i una rosa que fa que un dia quotidià es torni meravellós. Avui, no ens direm t'estimo enmig d'unes rambles, acompanyats de gent que s'ha vestit per al dia més especial de l'any. Avui, els carrers no es decoraran amb roses ni amb llibres, plens d'històries que ens fan oblidar, que ens fan viatjar. Avui Barcelona, 23 d'abril, no s'aixecarà amb aquesta descàrrega que ens fa sortir als carrers, amb aquestes ganes, sabent que un de nosaltres, dirà aquest t'estimo. Aquest t'estimo, tan necessari. Avui, les Rambles no s'il·luminaran, mentre les nostres notes de, re mi fa sol, faran el compàs perfecte per a tu i per a mi. Avui, com cada 23 d'abril, m'he aixecat massa aviat, per escriure't, per llegir-te, però avui, és diferent, no sento aquelles pessigolles, però a l'acabar aquest fragment, em vénen aquelles ganes, una mica tímides. Avui, els carrers estaran silenciats i despullats, però cadascú a casa seva, farem que el dia d'avui, sigui com cada 23 d'abril, un dia especial enmig de la rutina, enmig d'una crisi, enmig d'un confinament , enmig d'un dol sense sentit. Un Sant Jordi, que avui les roses i els llibres són el de menys, l'important, avui, és el tu i el jo, el que tot està bé, que tota aquesta malson acabarà. I que el proper 23 d'abril, ballarem pels carrers, però sense oblidar-nos que un dia ens vam quedar sense un Sant Jordi , i sortirem, més que mai, amb els nostres millors somriures per regalar les millors històries i unes roses, que avui no ens donaran la benvinguda a aquesta primavera massa hivernada. Trista i silenciada. UN SAN JORDI DIFERENTE: Hoy, Barcelona no se vestirá de pétalos de rosas ni olerá a libros nuevos. Hoy, las Ramblas no nos darán la bienvenida a un Sant Jordi. Hoy, no saldremos a las calles a querernos, a sonreírnos, a susurrarnos esas cosas que a veces un jueves normal no nos diríamos. Un 23 de abril, que ha quedado pausado por un virus invisible y poderoso, que ha arrastrado a demasiada gente. El dragón sigue por las calles, y este 23 de abril, no habrá princesas ni príncipes que lo puedan matar, hoy los héroes no saldrán de un cuento, hoy los héroes y heroínas son reales, y saldrán, un día más a las calles sin miedo, para que el año que viene, este día pase al olvido, y celebremos un Sant Jordi en las calles, abrazados, tocándonos, riendo. Esta foto, cobra todo el sentido de ese día. Tú y yo vagueando por las ciudad, de la mano. Juntos. Yo con un libro en el bolso y una rosa que hace que todo lo cotidiano se vuelva maravilloso. Hoy, no nos diremos te quiero en medio de unas ramblas, acompañados de gente que se ha vestido para el día más especial del año. Hoy, las calles no se decorarán con rosas ni con libros, llenos de historias que nos hacen olvidar, que nos hacen viajar. Hoy Barcelona, 23 de abril, no se levantará con esa descarga que nos hace salir a las calles, con esas ganas, sabiendo que uno de nosotros, dirá este te quiero, susurrado. Ese te quiero, tan necesario. Hoy, las Ramblas no se iluminarán, mientras nuestras notas de re mi fa sol, harán el compás perfecto para ti y para mí. Hoy, como cada 23 de abril, me he levantado demasiado pronto, para escribirte, para leerte, pero hoy, es diferente, no siento ese cosquilleo, pero al acabar este fragmento, me vienen esas ganas, aunque un poco tímidas. Hoy, las calles estarán silenciadas y desnudas, pero cada uno en sus casas, haremos que el día de hoy, sea como cada 23 de abril, un día especial en medio de la rutina, en medio de una crisis, en medio de un confinamiento, en medio de un duelo sin sentido. Un Sant Jordi, que hoy las rosas y los libros son lo de menos, lo importante, hoy, es el tú y el yo, el que todo está bien, que toda esta pesadilla acabará. Y que el próximo 23 de abril, bailaremos por las calles, pero sin olvidarnos que un día nos quedamos sin un Sant Jordi, y saldremos, más que nunca, con nuestras mejores sonrisas para regalar las mejores historias y esas rosas, que hoy no nos darán la bienvenida a esta primavera demasiada hibernada. Triste y silenciada. https://www.youtube.com/watch?v=5Blo20LToGM
Diseño del blog